Hem arribat a Pushkar.
Després de 5 hores de cotxe estressants, per carreteres impossibles
i transit suïcida hem arribat. L'hostal en el que ens allotgem és
el més “humil” dels que hem estat fins ara. Crec, que ja no
anirem més avall.
Hem anat a fer una volta
pel mercat perquè sabíem que aquest és un bon lloc per comprar
roba, personalment m'estava agradant l'ambient que veia a les
botiguetes, inclús ens hem trobat amb una mena de xaranga que
animava els carrers.
Pushkar és una ciutat
sagrada per l'hinduisme, hi ha molts peregrinatges que es dirigeixen
a un important temple i al llac sagrat del poble. Sabíem que ens
oferirien fer un ritual sagrat en aquest llac, i sabíem que no hi ha
ritual sinó hi ha una donació d'unes quantes rupies. Sabíem que
ens demanarien més del compte, però anàvem advertits del màxim
que havíem de donar.
Ràpidament pel carrer
ens han donat una flor a cadascú i ens han indicat el camí per anar
a fer el ritual. Ens han separat, l'Ester per un cantó i jo per
l'altre. Hem fet el ritual, que consisteix en dir unes paraules,
llençar la flor al llac, et marquen el front amb vermell i et posen
una polsereta de fil. Fins aquí tot bé, el problema ha vingut quan
volien que els hi donéssim gairebé 100 vegades el que sabíem que
s'ha de donar. Així que la cosa ha acabat en discussió. Els hi hem
donat el que tocava, no el que volien, i hem marxat.
Havia llegit i havia
sentit que l'Índia l'estimes i l'odies al mateix temps, avui començo
a entendre que volien dir aquestes paraules. L'estimes quan assegut a
un Gath d'Udaipur, observant el llac, la gent banyant-se, rentant la
roba, s'acosta un home amb les cames amputades i et diu “no money,
only speak” i l'única cosa que vol és saber de tu. L'odies quan
veus que tradicions que són sagrades per la seva religió les
prostitueixen per un grapat de rupies. L'estimes quan pel carrer et
saluden somrient preguntant-te d'on ets, i es dirigeixen
simpàticament a l'Ester dient-li “bela chica”. L'odies quan vas
per la carretera pel carril contrari avançant un cotxe que està
avançant una moto i en sentit contrari s'acosta un camió que està
avançant una moto, i a més, el teu conductor està parlant pel
mòbil.
Avui ha sigut un dia
difícil, sabíem que arribarien. Esperem aprendre a estimar més
aquest país, a trobar i apreciar les coses que el fan únic
i irrepetible.
Aquest matí hem tornat a
passejar pels carrer de Pushkar, Oriol s'ha comprat una camisa i ha
sabut regatejar com un campió. El dia és calorós, però hem sabut
trobar una terrassa molt maca on ens podem connectar a internet i
posar al dia el nostre bloc.
Pels carrerons d'aquest
sagrat poble, hem trobat un Ghat on hem pogut seure i observar com la
gent feia els seus rituals i es rentava. En una deixes, quan ens hem
assegut a les escalinates del Ghat he vist que hi havia un ratpenat
al nostre costat. Quan m'he tornat a girar li he dit a Oriol “weii!!
ja no està! No estava mort!!! On és? ON ÉS!!!! estava al meu
peu!!!!!! collons quin espant! Dos hindús s'han acostat i amb una
branca l'han intentat treure d'allà, no he estat l'única que s'ha
espantat ja que l'home amb la canyeta també s'ha emportat bon ensurt
quan ha vist amb la ràbia que mossegava el bitxo. No he volgut
tornar a seure, així que hem fet un tomb. Un senyor molt amable ens
ha indicat que ens traguéssim les xancles. Hem tingut una conversa
molt profunda amb ell. Ens hem assegut junts i li hem pogut explicar
l'experiència del dia d'abans. Ha estat molt agradable poder
conservar amb ell sense haver de pensar que prompte ens demanaria
unes rupies. En unes horetes marxem cap a Jaipur (sí Jordi, un altre
puuuuuur). Després de la mala experiència d'ahir, avui crec que
marxem més animats. coses que el fan únic i
irrepetible.
Aquest matí hem tornat a
passejar pels carrer de Pushkar, Oriol s'ha comprat una camisa i ha
sabut regatejar com un campió. El dia és calorós, però hem sabut
trobar una terrassa molt maca on ens podem connectar a internet i
posar al dia el nostre bloc.
Pels carrerons d'aquest
sagrat poble, hem trobat un Ghat on hem pogut seure i observar com la
gent feia els seus rituals i es rentava. En una deixes, quan ens hem
assegut a les escalinates del Ghat he vist que hi havia un ratpenat
al nostre costat. Quan m'he tornat a girar li he dit a Oriol “weii!!
ja no està! No estava mort!!! On és? ON ÉS!!!! estava al meu
peu!!!!!! collons quin espant! Dos hindús s'han acostat i amb una
branca l'han intentat treure d'allà, no he estat l'única que s'ha
espantat ja que l'home amb la canyeta també s'ha emportat bon ensurt
quan ha vist amb la ràbia que mossegava el bitxo. No he volgut
tornar a seure, així que hem fet un tomb. Un senyor molt amable ens
ha indicat que ens traguéssim les xancles. Hem tingut una conversa
molt profunda amb ell. Ens hem assegut junts i li hem pogut explicar
l'experiència del dia d'abans. Ha estat molt agradable poder
conservar amb ell sense haver de pensar que prompte ens demanaria
unes rupies. En unes horetes marxem cap a Jaipur (sí Jordi, un altre
puuuuuur). Després de la mala experiència d'ahir, avui crec que
marxem més animats.
Hola parella!
ResponEliminaM'alegra molt veureus a les fotos i saber que us esteu adaptant al "medi". Seguiu gaudint del moment i de l'aventura.
Us estimo!
Un petonas!