El dia 9 pel matí
vam arribar a Varanasi, després de fer nit al tren. A l'estació vam conèixer
uns bascos molt simpàtics i vam compartir tuc-tuc per anar a l'hotel. Els
carrers del centre de Varanasi són intransitables i dins de nosaltres pensàvem
que potser es tractava d'una ciutat més tranquil·la. Quan el conductor ens va
convidar a seguir-lo en direcció a l'hotel, vam carregar les motxilles i vam
fer una filera darrere d'ell. Ens va portar durant uns minuts per un entramat
de carrerons que es comunicaven uns amb altres realment impossibles de
memoritzar. Carrers estrets plens de botiguers, vaques i gent que caminava. Tot
tipus de desfets i no tant desfets ocupaven el carrer, i com no, els excrements
de les immenses vaques. Algunes d'elles havien de fer camí perquè els resultava
impossible fer mitja volta per l'estretor del carrer. Finalment vam arribar a
l'hotel. Estava junt al riu Ganges i des de la terrassa teníem una bonica vista
d'ell. Quan vam lligar l’habitació i vam poder seure a menjar alguna cosa, van
entrar una colla de valencians i entre ells la coneguda i boja Neus. Hem vaig
alegrar molt de veure-la!
Després de
descansar una estona, a mitja tarda vam anar a veure el ritual que fan totes
les vesprades al riu Ganges. La gent s'apila a les escalinates del Ghat i els
més acomodats econòmicament ho poden fer des de les barques, al mateix riu. La
cerimònia està formada per uns càntics i una mena de coreografia que fan amb
diferents instruments. Al principi et fa gràcia veure'ls i com la gent es bolca
a fer els càntics, palmes i llençar floretes al riu. Però quan va començar a
plovisquejar, va ser l'excusa perfecta per marxar cap a l'hotel.
El dia següent ens
vam llevar d'hora per poder caminar pel laberíntic Varanasi. Al cap teníem una
idea i tant l'Oriol com jo ens vam emportar una grata sorpresa. La primera per
la facilitat dels nostres moviments per la ciutat i l'altra per l'amabilitat de
la gent que ens vam anar trobant.
Ens va saber greu haver de marxar, però la
ruta estava lligada i eixe mateix dia agafàvem un vol cap a Dehra Dun per poder
continuar la ruta fins Manali. Però a Dehra Dun ens van eixir els nostres
dubtes degut al mal temps i la carretera de Manali a Leh. Ja que aquesta es un
port de muntanya i el trajecte son 20 hores amb cotxe, per aquestes raons vam
decidir-nos per volar a Leh directament i poder gaudir 15 dies a les muntanyes
de l'Himalaya. Així que dit i fet, després de viure un dia de fortes pluges a
Dehra Dun, vam agafar un autobús de 7 hores altre cop fins Delhi, per volar cap
a Leh.
Aquestes paraules
són des de Leh i la veritat vam encertar el nostre destí després de tants
dubtes. Estem a altra Índia i demà passat després de celebrar la independència
de l'India, començarem amb les rutes i trekkings que et conviden a fer aquestes
majestuoses muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada