Ens acomiadem d'Udaipur amb una bona sensació. Una ciutat preciosa a la vora del llac Pichola on hem pogut veure majestuosos edificis, tots ells dedicats a la restauració o hotels. Passejar pels carrers, com no, resulta esgotador i estressant però pots desconnectar seient a uns dels seus "ghats" que donen al llac i on la gent local aprofita per fer-se un bany, rentar-se, rentar la roba o relaxar-se.
Aquest matí hem visitat el temple de Jagdish i el palau de la ciutat, el més gran del Rajasthan. Una obra majestuosa, tot i que Oriol i jo ens hem cansat aviat. Crec que ens agrada més observar com funciona la gent en aquesta part del món. Poder seure a la vora del llac i veure la vida que dóna aquest, a la ciutat.
A mitja tarda hem anat a veure la posta de sol i hem conclòs el dia sopant a un restaurant molt romàntic a la vora del llac. Potser ens hem eixit del pressupost, però hem pensat que un dia és un dia. Tot i que el sopar ens ha eixit per 10 euros per cap. Demà marxem cap a Pushkar i deixem Udaipur enrere amb la seva gent encantadora que no para de saludar-nos per allà on passem. Potser aquesta ciutat és massa turística pel nostre gust, però se n'anem amb una bona sensació.
Mentre escrivim el bloc, ens trobem a la terrassa del nostre humil hostal, estirats al terra amb bona música. Corre una bona brisa...
Cunyauuu!! que fas cara de cansat!! jejeje...
ResponEliminamolt xules les fotos!!