Ahir vam arribar a Agra, la ciutat que alberga una de les meravelles del món. Estàvem impacients per veure el Taj Majal. Durant el camí per carretera amb el nostre simpàtic Jai (taxista), pensava que una ciutat que tenia aquesta meravella no podia ser com les ciutats passades. Però no, els voltants del Taj són més tranquils, ja que hi ha gran seguretat pel tema de la contaminació. Però la resta és el mateix caos que les anteriors ciutats. En arribar a Agra, ens vam acomiadar de Jai i em va saber greu no poder estar amb ell uns pocs dies més. Els seus consells eren bons i ell molt agradable. En arribar a l'hotel, vam deixar les maletes i vam eixir ràpid de l'hotel per anar a prendre alguna cosa fresca. Feia molta calor!!! Vam trobar una xicoteta terrassa per poder fer una aigua ben fresca i un sprite per l'Oriol. La terrassa la portava una gran família de dones i les cambreres que es barallaven per atendre's no tenien més de 12 anys. A la estona de ser-hi, el monsó va vindre a visitar-nos i ens va alegrar amb una bona tempesta que va fer que els xiquets del barri eixiren al carrer a fer bots pels bassals d'aigua. Però no penseu que eren bassals als clots del carrer, ens pocs minuts el carrer era semblant a un rierol d'aigües brutes.

En dinar ens vam dirigir a l'hotel a fer una migdiada, dutxar-nos i vam fer temps per sortir a sopar. Als voltants de Taj no hi ha massa cosa per veure i els pocs venedors o conductors de Tuc-tuc, et persegueixen a tothora. Vam elegir un restaurant bo, no pels preus o la qualitat, sinó perquè no ens vam posar gens de picant al menjar i vaig poder menjar-me un bon arròs amb verdures i l'Oriol una pasta verda feta d'espinacs amb formatge i uns panets amb formatge semblants als crepes d'allò més bo!

A les nou de la nit estàvem “rocs” al llit, i és que hui ens havíem d'alçar a les 5:30 de la matinada per poder veure bé el Taj Mahal. A Agra fa molta calor i et recomanen que vages a primera hora.

En alçar-se, hem anat ràpid cap al Taj Mahal, però en arribar-hi ens han dit que les entrades es compraven a un Quilòmetre. Veient la calor que fotia ja a les 6 de la matinada, ens hem decidit a agafar una mena de tuc-tuc però amb bicicleta, que el conduïa un simpàtic home. No he pogut deixar d'ajudar-lo empenyent el carret en les zones amb més costera.

Finalment, hem entrat al Taj! I ja sé perquè és una meravella. En veure'l de cara he tingut una sensació estranya. L'Oriol i jo no paràvem de dir que no semblava real. Pareixia que haguessin posat un gran cartell al final del jardí que el presenta.

Avui hem hagut de deixar l'hotel a les 10 del matí, i no agafem el tren rumb Khajuharo fins a les 23:20. Així que després del Taj Mahal, estem deambulant pels bars al voltant del Taj, buscant aire condicionat i wifi, matant les hores i veient com pel carrer circulen turistes, indis, tuc-tucs, vaques, gossos, bous, camells, motos, etc. Tots ells ruixats pel monsó que avui fa petites tronades intermitents.

Recordant els primers escrits que publicàvem al bloc, de la duresa del que vèiem, i del que ens costava conviure amb aquelles imatges, se'm fa difícil creure la facilitat amb que la ment humana relativitza coses tant obscenes com la pobresa. L'Ester i jo hem après a caminar pel carrer amb sang freda, aïllant-nos del que fa pocs dies ens ensorrava. No sé quin significat té això...