Amor i Odi a Pushkar.

Hem arribat a Pushkar. Després de 5 hores de cotxe estressants, per carreteres impossibles i transit suïcida hem arribat. L'hostal en el que ens allotgem és el més “humil” dels que hem estat fins ara. Crec, que ja no anirem més avall.

Hem anat a fer una volta pel mercat perquè sabíem que aquest és un bon lloc per comprar roba, personalment m'estava agradant l'ambient que veia a les botiguetes, inclús ens hem trobat amb una mena de xaranga que animava els carrers.

Pushkar és una ciutat sagrada per l'hinduisme, hi ha molts peregrinatges que es dirigeixen a un important temple i al llac sagrat del poble. Sabíem que ens oferirien fer un ritual sagrat en aquest llac, i sabíem que no hi ha ritual sinó hi ha una donació d'unes quantes rupies. Sabíem que ens demanarien més del compte, però anàvem advertits del màxim que havíem de donar.

Ràpidament pel carrer ens han donat una flor a cadascú i ens han indicat el camí per anar a fer el ritual. Ens han separat, l'Ester per un cantó i jo per l'altre. Hem fet el ritual, que consisteix en dir unes paraules, llençar la flor al llac, et marquen el front amb vermell i et posen una polsereta de fil. Fins aquí tot bé, el problema ha vingut quan volien que els hi donéssim gairebé 100 vegades el que sabíem que s'ha de donar. Així que la cosa ha acabat en discussió. Els hi hem donat el que tocava, no el que volien, i hem marxat.

Havia llegit i havia sentit que l'Índia l'estimes i l'odies al mateix temps, avui començo a entendre que volien dir aquestes paraules. L'estimes quan assegut a un Gath d'Udaipur, observant el llac, la gent banyant-se, rentant la roba, s'acosta un home amb les cames amputades i et diu “no money, only speak” i l'única cosa que vol és saber de tu. L'odies quan veus que tradicions que són sagrades per la seva religió les prostitueixen per un grapat de rupies. L'estimes quan pel carrer et saluden somrient preguntant-te d'on ets, i es dirigeixen simpàticament a l'Ester dient-li “bela chica”. L'odies quan vas per la carretera pel carril contrari avançant un cotxe que està avançant una moto i en sentit contrari s'acosta un camió que està avançant una moto, i a més, el teu conductor està parlant pel mòbil.

Avui ha sigut un dia difícil, sabíem que arribarien. Esperem aprendre a estimar més aquest país, a trobar i apreciar les coses que el fan únic i irrepetible.

Aquest matí hem tornat a passejar pels carrer de Pushkar, Oriol s'ha comprat una camisa i ha sabut regatejar com un campió. El dia és calorós, però hem sabut trobar una terrassa molt maca on ens podem connectar a internet i posar al dia el nostre bloc.

Pels carrerons d'aquest sagrat poble, hem trobat un Ghat on hem pogut seure i observar com la gent feia els seus rituals i es rentava. En una deixes, quan ens hem assegut a les escalinates del Ghat he vist que hi havia un ratpenat al nostre costat. Quan m'he tornat a girar li he dit a Oriol “weii!! ja no està! No estava mort!!! On és? ON ÉS!!!! estava al meu peu!!!!!! collons quin espant! Dos hindús s'han acostat i amb una branca l'han intentat treure d'allà, no he estat l'única que s'ha espantat ja que l'home amb la canyeta també s'ha emportat bon ensurt quan ha vist amb la ràbia que mossegava el bitxo. No he volgut tornar a seure, així que hem fet un tomb. Un senyor molt amable ens ha indicat que ens traguéssim les xancles. Hem tingut una conversa molt profunda amb ell. Ens hem assegut junts i li hem pogut explicar l'experiència del dia d'abans. Ha estat molt agradable poder conservar amb ell sense haver de pensar que prompte ens demanaria unes rupies. En unes horetes marxem cap a Jaipur (sí Jordi, un altre puuuuuur). Després de la mala experiència d'ahir, avui crec que marxem més animats. coses que el fan únic i irrepetible.

Aquest matí hem tornat a passejar pels carrer de Pushkar, Oriol s'ha comprat una camisa i ha sabut regatejar com un campió. El dia és calorós, però hem sabut trobar una terrassa molt maca on ens podem connectar a internet i posar al dia el nostre bloc.

Pels carrerons d'aquest sagrat poble, hem trobat un Ghat on hem pogut seure i observar com la gent feia els seus rituals i es rentava. En una deixes, quan ens hem assegut a les escalinates del Ghat he vist que hi havia un ratpenat al nostre costat. Quan m'he tornat a girar li he dit a Oriol “weii!! ja no està! No estava mort!!! On és? ON ÉS!!!! estava al meu peu!!!!!! collons quin espant! Dos hindús s'han acostat i amb una branca l'han intentat treure d'allà, no he estat l'única que s'ha espantat ja que l'home amb la canyeta també s'ha emportat bon ensurt quan ha vist amb la ràbia que mossegava el bitxo. No he volgut tornar a seure, així que hem fet un tomb. Un senyor molt amable ens ha indicat que ens traguéssim les xancles. Hem tingut una conversa molt profunda amb ell. Ens hem assegut junts i li hem pogut explicar l'experiència del dia d'abans. Ha estat molt agradable poder conservar amb ell sense haver de pensar que prompte ens demanaria unes rupies. En unes horetes marxem cap a Jaipur (sí Jordi, un altre puuuuuur). Després de la mala experiència d'ahir, avui crec que marxem més animats.