Madrid
Abans d'emprendre el viatge a la Índia,
que millor per acomiadar-se que un concert de Calle 13! Per anar a
Madrid vam agafar l'AVE des de València, mig buit i tot
corbates...això sí, molt bonic...
Al migdia visiteta ràpida al centre de
Madrid i a descansar a l'hotel, que a la nit ens esperava el
René...maaaaare!
Tot i que l'organització va ser un
desastre, vam gaudir d'un bon concert. Primer un grup encapçalat per
un dona gran amb un “salero” que feia gust veure-la. Després el
gran Rubén Blanes líder espiritual de la salsa sud americana,
aclamat pel públic però que ni l'Ester i Jo coneixíem, i per ser
sincers, a mig concert ja demanàvem que marxés...
...i Calle 13, una bona festa! I
algunes van poder gaudir d'altres coses apart de les rimes del
cantant :)
Viatge i arribada a Delhi
Després d'un bon esmorzar a l'hotel de
Madrid, anem cap a l'aeroport amb ganes, i mentalitzats de que ens
espera un viatge llarg i cansat....Madrid-Milà-Jedha_Ryha?-Delhi
De viatge a Jedha (Aràbia Saudí), vam
conèixer a la Montse, una aragonesa molt simpàtica casada amb un
Palestí fa 32 anys i que ara viu Jedha. Ens va explicar una mica la
seva experiència i algunes costums del món àrab. Gràcies per
l'ajuda a l'aeroport!
Com anècdotes del viatge en destaquem
dues:
1- A Barajas, a mi (Oriol) em van fer
posar pantalons llargs, i l'Ester es va haver de tapar i cito
textualment “de los tobillos al cuello”, ja que són normes de la
companyia aèrea, que sembla ser que és una filial de la Filà Verds de Muro.
2- A l'avió hi ha havia tot d'homes
que anaven de peregrinació a la Meca, i abans d'aterrar, un a un
anaven cap al lavabo a rentar-se, despullar-se i solament es tapaven
amb dues tovalloles blanques. Així arribaven nets a terra sagrada.
Després de 22 hores de viatge el més
dur estava per arribar. Només vam estar 5 hores a Delhi, una
eternitat. El taxi recorre els carrers i et quedes sense paraules.
Per moltes guies que llegeixis, webs que miris, i consells que
escoltis, res et pot preparar per quan veus els carrers de Delhi.
Desolació, caos, pobresa i brutícia
no són suficients per explicar el que sents. El cor s'encongeix, no
trobes explicació, mentalment quedes bloquejat. En aquell moment res
té sentit. 24 hores després, escrivint això em venen ganes de
plorar al recordar algunes de les imatges més dures que he vist mai.
Només us diré que per aïllar-nos una
mica del que vèiem, vam haver d'entrar al McDonnald's de l'estació
de Delhi, i per primera vegada en tots aquests anys, l'Ester i jo vam
menjar-nos una hamburguesa. Això si, aquí les hamburgueses són
vegetarianes. Vam conèixer una parella de motxillers, ell de Mèxic
i ella de Bulgària. Vam compartir una mica el xoc que suposa aquesta
ciutat, que ells han recorregut durant uns dies. L'estupefacció era
mútua, i trobar-nos va ser un petit consol.
Jaisalmer
Tot i el cansament del viatge amb avió,
5 hores més tard agafem el tren de l'estació de la vella Delhi amb
destinació Jaisalmer, 17 hores i mitja de tren. La veritat, és que
al no menjar massa i de la pallissa de l'avió hem dormit força bé
a les lliteres. Al tren em compartit vagó amb una parella de
motxillers bèlgues, simpàtics i ens han ofert ajuda per un tema de
compra de bitllets de tren per internet, cosa no massa fàcil aquí.
Us deixem algunes fotos del tren, com veureu, no tant luxós com
l'AVE, però l'utilitza molta més gent...(això que veieu del forat
al terra, sí, és el lavabo del tren).
Aquest matí hem arribat a la nostra
destinació, ens han recollit a l'estació i ens han portat a
l'hotel. Una dutxeta ràpida i hem buscat un restaurant (un italià,
portat per indis i nepalís) Anirem acostumant el paladar i l'estómac
al menjar indi poc a poc. Mentre escric això, estem a l'habitació
descansant una mica, i com no pot ser d'altra manera, l'Ester està
fent la migdiada :P
Ja m'he despertat de la migdiada! Sí,
tinc un cansament físic que feia dies que no notava, però el que el
que em corre ara pel cos és més cansament psicològic. Hi ha tantes
preguntes que em faig des de l'estació de Delhi, que Oriol no em pot
contestar, que està fent que el meu cap vaja a un altre ritme. Quan
estàvem allà intentava consolar-me, animar-me... Però el que vam
viure a Delhi durant 5 hores ha estat el més dur de la meva vida
fins a ara.
