Després
d'un viatge en autobús i vaixell vam arribar a Ometepe, illa del
llac de Nicaragua formada pels volcans Concepción (1610.m) i Maderas
(1394.m). L'arribada a l'hostal va ser dura, ja que l'autobús que
ens havia de portar s'havia espatllat i ens vam trobar en mig d'un
camí de pedres, sense saber ben bé com arribar-hi. Finalment ens
vam decidir a fer marxa, però vam tindre la sort que un bon home ens
va carregar al darrere de la seva furgoneta i després de 45 minuts
de bots per un camí que ens va sorprendre que fos transitable vam
arribar-hi.
Quan
vam estar instal·lats a l'habitació de la «Hacienda Mérida», vam
poder sentir què era això de la pluja tropical, i és que de cop i
volta una tromba d'aigua va fer que tothom cerqués refugi o que els
turistes que rondaven per l'illa tornessin de fang fins el nas.
El
dia el vam acabar en companyia dels valencians que ens van acompanyar
en tota aquesta aventura. Ens vam posar al dia, ens vam conèixer i
vam veure com es feia fosc amb colors taronges i grocs que et
deixaven embovat davant del gran llac.
L'endemà
de bon matí, ens vam calçar les xiruques i ens vam encaminar a una
cascada de 180 metres que a la guia feia molt bona pinta.
El
primer tram de camí és com caminar per la via verda, però quan
comença la selva, el fang i la pendent comença a destacar. La
pujada sumada a la humitat del lloc fa que arribes a desesperar i és
que la samarreta i la motxilla (i altres coses) queden xopes. Quan ja
començava a bufar i a pensar que em superava, vam arribar-hi. Al
nostre davant es va presentar una imatge de postal. Un lloc que sols
pots veure a les revistes o als documentals i és que realment, la
suada val la pena.
Després
de fer les fotos i refrescar-nos en aquelles aigües cristal·lines,
vam reemprendre la tornada. La tornada havia de ser més suau i
tranquil·la, el que no sabíem és que ens esperava un ruixat
tropical que ens deixaria xops de caps a peus durant ben bé dues
hores.
A
l'arribada a l'hostal, una dutxa i una bona cervesa van acabar
d'arrodonir una jornada que acabaria amb relax, llegint a l'hostal
fins a l'hora de dormir.
L'endemà
al matí vam decidir d'anar a «hojo de agua» un naixement d'aigua
que forma una piscina natural. Tot i tenir-ho una mica massa
«explotat», vam passar un dia de relax, i ben fresquets, cosa que
ens venia molt de gust després de la suada del dia anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada