Un passeig per Jaisalmer.

Ahir l'Oriol i jo ens vam perdre pels carrerons de Jaisalmer. Un autèntic caos però amb un encant indescriptible amb paraules. Per on anéssim ens volien vendre alguna cosa. Tenen les mil maneres d'enganxar-te i se les saben totes per encertar de quin país vens. Tot i que el nostre desgraciadament no l'encertaven, com a molt sentiem “Espanya” o Barcelona. Ahir van haver dues coses a remarcar, les dues van ser paraules dels nostres incansables venedors. La primera “más barato que el Eroski” i la segona “què passa nen”. Totes dues ens van fer gràcia encara que els simpàtics nois no sabien que deien.

Perdre's pels carrerons de Jaisalmer és tota una experiència, tot i que has de tindre els nervis de plom si no vols acabar dient alguna mala paraula. A tothora sents els clàxons de les motos que com no, elles sempre tenen preferència. La gent et crida des de les seves humils botigues perquè entris a fer una mirada, però amb l'esperança de treure't unes rupies. Podríem dir que és un dia a la platja però “a lo bèstia”.

Ahir Oriol i jo ens vam fer un regal, unes aliances de la primera ciutat que ens ha fet sentir bé i segurs ens aquest país tant diferent i encantador.

Durant uns minuts ens vam seure a un dels carrer del fort que es troba a l'alt de la ciutat, amb unes carrerons intransitables i ple de botiguetes que et conviden a entrar. Durant aquest minuts l'Oriol i jo no vam creuar paraula, tant sols observàvem. És increïble que hi haja gent que puga viure d'aquesta manera. Vist des de una mentalitat occidental sembla impossible. Tot i que conèixer a l'Elena, una noia casada amb l'Akram un noi indi de Jaisalmer em va deixar bocabadada.  

Aquest matí ens hem llevat a les 4:15 de la matinada per agafar un bus cap a Jodhpur, acabem d'arribar a un hostal encantador enmig d'un entramat de carrerons pels que fa por pedres. Vos deixem amb algunes fotos de Jaisalmer.