Ja estem a Jaisalmer!

Madrid

Abans d'emprendre el viatge a la Índia, que millor per acomiadar-se que un concert de Calle 13! Per anar a Madrid vam agafar l'AVE des de València, mig buit i tot corbates...això sí, molt bonic...

Al migdia visiteta ràpida al centre de Madrid i a descansar a l'hotel, que a la nit ens esperava el René...maaaaare!

Tot i que l'organització va ser un desastre, vam gaudir d'un bon concert. Primer un grup encapçalat per un dona gran amb un “salero” que feia gust veure-la. Després el gran Rubén Blanes líder espiritual de la salsa sud americana, aclamat pel públic però que ni l'Ester i Jo coneixíem, i per ser sincers, a mig concert ja demanàvem que marxés...

...i Calle 13, una bona festa! I algunes van poder gaudir d'altres coses apart de les rimes del cantant :)

Viatge i arribada a Delhi

Després d'un bon esmorzar a l'hotel de Madrid, anem cap a l'aeroport amb ganes, i mentalitzats de que ens espera un viatge llarg i cansat....Madrid-Milà-Jedha_Ryha?-Delhi

De viatge a Jedha (Aràbia Saudí), vam conèixer a la Montse, una aragonesa molt simpàtica casada amb un Palestí fa 32 anys i que ara viu Jedha. Ens va explicar una mica la seva experiència i algunes costums del món àrab. Gràcies per l'ajuda a l'aeroport!

Com anècdotes del viatge en destaquem dues:

1- A Barajas, a mi (Oriol) em van fer posar pantalons llargs, i l'Ester es va haver de tapar i cito textualment “de los tobillos al cuello”, ja que són normes de la companyia aèrea, que sembla ser que és una filial de la Filà Verds de Muro.

2- A l'avió hi ha havia tot d'homes que anaven de peregrinació a la Meca, i abans d'aterrar, un a un anaven cap al lavabo a rentar-se, despullar-se i solament es tapaven amb dues tovalloles blanques. Així arribaven nets a terra sagrada.

Després de 22 hores de viatge el més dur estava per arribar. Només vam estar 5 hores a Delhi, una eternitat. El taxi recorre els carrers i et quedes sense paraules. Per moltes guies que llegeixis, webs que miris, i consells que escoltis, res et pot preparar per quan veus els carrers de Delhi.

Desolació, caos, pobresa i brutícia no són suficients per explicar el que sents. El cor s'encongeix, no trobes explicació, mentalment quedes bloquejat. En aquell moment res té sentit. 24 hores després, escrivint això em venen ganes de plorar al recordar algunes de les imatges més dures que he vist mai.

Només us diré que per aïllar-nos una mica del que vèiem, vam haver d'entrar al McDonnald's de l'estació de Delhi, i per primera vegada en tots aquests anys, l'Ester i jo vam menjar-nos una hamburguesa. Això si, aquí les hamburgueses són vegetarianes. Vam conèixer una parella de motxillers, ell de Mèxic i ella de Bulgària. Vam compartir una mica el xoc que suposa aquesta ciutat, que ells han recorregut durant uns dies. L'estupefacció era mútua, i trobar-nos va ser un petit consol.

Jaisalmer

Tot i el cansament del viatge amb avió, 5 hores més tard agafem el tren de l'estació de la vella Delhi amb destinació Jaisalmer, 17 hores i mitja de tren. La veritat, és que al no menjar massa i de la pallissa de l'avió hem dormit força bé a les lliteres. Al tren em compartit vagó amb una parella de motxillers bèlgues, simpàtics i ens han ofert ajuda per un tema de compra de bitllets de tren per internet, cosa no massa fàcil aquí. Us deixem algunes fotos del tren, com veureu, no tant luxós com l'AVE, però l'utilitza molta     més gent...(això que veieu del forat al terra, sí, és el lavabo del tren).

Aquest matí hem arribat a la nostra destinació, ens han recollit a l'estació i ens han portat a l'hotel. Una dutxeta ràpida i hem buscat un restaurant (un italià, portat per indis i nepalís) Anirem acostumant el paladar i l'estómac al menjar indi poc a poc. Mentre escric això, estem a l'habitació descansant una mica, i com no pot ser d'altra manera, l'Ester està fent la migdiada :P

Ja m'he despertat de la migdiada! Sí, tinc un cansament físic que feia dies que no notava, però el que el que em corre ara pel cos és més cansament psicològic. Hi ha tantes preguntes que em faig des de l'estació de Delhi, que Oriol no em pot contestar, que està fent que el meu cap vaja a un altre ritme. Quan estàvem allà intentava consolar-me, animar-me... Però el que vam viure a Delhi durant 5 hores ha estat el més dur de la meva vida fins a ara.